Buscar este blog

"Soy un bicho de la tierra como cualquier ser humano, con cualidades y defectos, con errores y aciertos, -déjenme quedarme así- con mi memoria, ahora que yo soy. No quiero olvidar nada."



José Saramago

sábado, 1 de marzo de 2014

FRAGMENTOS DEL LIBRO DE POEMAS "LES CIUTATS I ELS HOMES" DEL POETA CATALÁN CARLES M. SANUY

                      

                       


                       Vocabulari bàsic
  
És convenient de conèixer l’origen
de les coses, saber l’exacte abast
de les paraules, tenir potser algunes
certeses (poques, de fet, i essencials:
suficients en tot cas per sobreviure).
És important, també, saber callar
sempre que així ho demani la prudència
o proclamar quan toca i sense embuts
el nom precís de cada cosa: home
o dona, terra, casa, pàtria o cos.
El què ens sorprèn, però, i ens dignifica
finalment és el fet d’anar empenyent
la vida amb quatre noms, només, que a penes

si ens contenen. Un lèxic massa just.


En construcció
 


                Amb la primera claredat del dia,                  
                               a l’ombra de les grues, l’aleteig                                
               ja familiar de les cigonyes trenca                 
                              la bonança imprecisa d’un mati                                
d’agost tot just suportable.  L’efecte
cauteritzant del sol alleujarà
més tard la coïssor de les ferides
encetades durant la nit. Haurem
aleshores d’aprendre, per enèsima
volta (fa massa temps que n’hem perdut
el compte), a reconèixer la mesura
inestable i canviant del nostre entorn.
Al contrallum incandescent d’aquesta
vella ciutat que entre les mans se’ns mor.



Final del laberint


Fas i desfàs camins al laberint.
Ariadna és ara aquesta jove puta
romanesa que et tempta i que t’ofrena,
amb noms que desconeixes, el cabdell
d’un fil sintètic mal trenat per dits
famèlics a Catai  (tot el que et queda
dels versos d’Ezra Pound: els fats dels homes
estan ja decidits, no cal per tant
consultar els endevins). Inconsistent
i fràgil, trencadís. No t’hi capfiquis,
no trobaràs la porta de sortida.
I tan se val si la vida t’empeny
a conjurar impossibles sortilegis.
El Minotaure et coneix. I t’espera.


 Les ciutats i els homes

   (A Feliu Formosa, que ens va fer conèixer Brecht)

  
És veritat que totes les ciutats
s’assemblen. Com també, de fet, els homes, 
els uns als altres en el fons s’assemblen.      
I també és cert que es tornen, amb el temps, 
com les ciutats, els homes, i que es fan                    
amb la claror del dia lluminosos                               
i amples, i que després, com més avança                 
el vespre, semblen reclosos i hostils. 
És veritat que s’han fet, les ciutats,              
inhòspites, perverses, i que els homes,
com elles, s’han tornat grisos i opacs.          
Al capdavall, però, han estat els homes
qui han aixecat les ciutats i és així
que les ciutats tan als homes s’assemblen.



 Contra Jaime Gil de Biedma



... que la ciudad les pertenezca un día.”
Jaime Gil de Biedma

     
 



Desposseïts i orbs, han arribat
d’arreu per a quedar-se i ara ocupen
els carrers i les places. Sobreviuen
com poden i tot just endevinem
de quines terres vénen. Era d’ells,
també, de qui parlava Gil de Biedma
(‘... que la ciudad les pertenezca un día’)
mentre exhalava el fum dels seus cigars?
Res no els pertany i res, tampoc, no els pot
pertànyer. Són els hereus de la gana
i la por i moriran sense paraules,
com han viscut, desposseïts i orbs.
Malgrat la fàtua indulgència d’un vers,
afortunat? Condescendent i cínic.


No hay comentarios.: